Aquesta és la darrera reflexió de l’assignatura de Teoria de l’Educació centrada en el darrer bloc de l’assignatura. Proposo una reflexió al voltant del tractament que fan les darreres reformes educatives del principi d’atenció a la diversitat (LOGSE, LOE, LOCE), exposant el tipus de mesures que cada una d’elles plantegen per treballar-lo, les seves fortaleses i aspectes susceptibles de crítica.

Aquesta és la penúltima reflexió a realitzar dins d’aquest blog per al seguiment de l’assignatura de Teoria de l’Educació II. Treballarem amb els conceptes de neutralitat i bel·ligerància en educació. A partir de l’exposició d’una idea o fet controvertit que es pugui plantejar dins l’àmbit educatiu i que involucri un dilema moral, cal exposar a quina mena d’arguments correspondria una postura bel·ligerant i una neutral. A continuació caldria possicionar-se personalment i argumentar la pròpia opció assenyalant a quin tipus de valors morals s’està apel.lant.

Amb aquesta arribem a la darrera reflexió del blog. La teoria de la cognició situada s’emmarca en la línia vigotskiana del constructivisme o constructivisme sociocultural. Des d’aquest enfocament es fa una dura crítica a la institució escolar per la seva manera d’abordar els processos d’ensenyament i aprenentatge. En aquest cas, us proposo que exposeu i argumenteu com s’haurien de plantejar les situacions d’aprenentatge dins un context formatiu des de la perspectiva teòrica de la cognició situada: tipus d’activitats d’aprenentatge? rol del docent? rol de l’alumne? continguts?

Aquesta és la penúltima reflexió que caldrà realitzar dins d’aquest blog per a l’assignatura de Teoria de l’aprenentatge. Continuem dins el paradigma del constructivisme. Aquest paradigma es recolza i ha evolucionat a partir del treball de dos autors clau: Piaget i Vigotsky. Es tractaria d’identificar i desenvolupar els punts en comú i de divergència entre aquests dos autors i els corrents teòrics que deriven de la seva línia de pensament i interpretació dels processos d’aprenentatge.

La noció d’educativitat fa referència a una qualitat de l’educador com a subjecte però també és un tret del medi educatiu. En quin sentit podem dir això? Reflexiona sobre el tipus d’interaccions que es produeixen entre educador i medi educatiu i com aquestes afecten sobre el grau d’educativitat d’ambdós.

Després d’analitzar la figura de l’educand ens hem de centrar en la de l’educador. Reflexiona sobre el concepte d’educador des de la seva dimensió més teòrica fins arribar a una perspectiva més pràctica: l’educador com a professional. Quin paper té un educador en la nostra societat actual i quines característiques/qualitats hauria de tenir?

Ja som al segon bloc de l’assignatura (Aproximació al fenomen educatiu). En aquest cas, la primera reflexió tracta sobre la figura de l’educand. Què és allò que el caracteritza com a tal? Des de quines perspectives podem analitzar aquesta figura? Quin pes té la noció d’educabilitat en la concepció actual de l’educand? Com es pot incidir sobre l’educabilitat d’un subjecte?

En aquest cas et proposo una activitat diferent. Escull dos elements, fets o productes que tinguin a veure amb l’àmbit educatiu i relaciona’ls amb un dels tres nivells o dimensions en que podem classificar el coneixement en el camp de la teoria de l’educació: descriptiu, valoratiu i pràctic (o normatiu/tecnològic). Per exemple, el programa d’una assignatura i l’ideari pedagògic d’un centre educatiu. A continuació, relaciona les dimensions teòriques a les que fan referència amb les disciplines que les sustenten.

Aquesta és la primera aportació per desenvolupar al voltant del Bloc I de continguts (saber sobre l’educació) de l’assignatura de Teoria de l’educació II. Es tracta de reflexionar sobre el procés d’elaboració de coneixement pedagògic en l’àrea de les Ciències de l’Educació a partir de la idea d’experiència i de reflexió. Per a què serveix el coneixement pedagògic? Com es produeix? Qui el produeix? Et pots basar en l’enfocament d’autors específics com per exemple Dewey. Si fas servir algun llibre o text específic per documentar-te, recorda citar la referència.

El constructivisme és un enfocament de l’aprenentatge d’acord amb el qual el subjecte construeix el coneixement a partir de les seves experiències. Es tracta d’un plantejament completament nou respecte les teories cognitivistes? Reflexioneu sobre les relacions entre cognitivisme i constructivisme, en quin sentit es pot dir que comparteixen les mateixes arrels i en quin sentit el segon suposa un pas endavant. Us podeu referir a autors específics i a l’evolució dels seus plantejaments.